Ciències de la Naturalesa

Què és el sistema nerviós?

 

El sistema nerviós és una xarxa complexa que està formada per nervis i cèl·lules que tenen com a funció fer arribar o transmetre informació i missatges des de l'exterior fins a l'encèfal i la medul·la espinal i a  diferents parts del cos.

 

El sistema nerviós està format pel sistema nerviós Central i el sistema nerviós Perifèric. El Central està format per l'encèfal i la medul·la espinal, mentre que el Perifèric està compost dels sistemes nerviosos Somàtics i Autonòms, format per fibres nervioses ramificades des de la medul·la i que abasten tot el cos, incloent músculs i òrgans interns.

 

El sistema nerviós central està format per l'encèfal  i la medul·la espinal. L'encèfal, que es divideix en dos hemisferis, dels quals es divideixen en els lòbuls, el formen el tronc de l'encèfal, el cervell, el cerebel, el bulb raquidi i el diencephalon. Al cervell, les neurones —formades per un nucli, axons i dendrites— realitzen un paper fonamental, comunicant-se entre si mitjançant els axons i les dendrites, enviant senyals elèctrics que alliberen neurotransmissors.

 

​

Funció del sistema nerviós

 

Principalment, la funció del sistema nerviós és captar i processar senyals tant interns com externs alhora que coordina el cos. Com a tal, es pot dir que el sistema nerviós és l'encarregat de dirigir, supervisar i controlar les funcions de l'organisme de l'individu, incloent-hi músculs, articulacions, òrgans interns…

 

Perquè la informació arribi al sistema nerviós d'una persona, aquest utilitza els receptors que té al llarg del cos, com els ulls, les orelles, el tacte a través de la pell… Els receptors recullen dades i aquests s'envien a través dels nervis al sistema nerviós.

 

Alhora, el sistema nerviós s'encarrega també del funcionament de l'organisme interiorment, controlant la respiració, els batecs del cor… També controla diverses funcions, entre les quals s'inclouen:

 

• Creixement i desenvolupament del cervell

• Pensaments i emocions

• Aprenentatge i memòria

• Somni

• Moviment, coordinació i equilibri

• Estrès

• Envelliment

• Temperatura corporal

• Fam i set

 

 

Patologies que pot patir el sistema nerviós

 

El sistema nerviós pot patir diverses malalties i trastorns. Els més comuns són els següents:

 

• Esclerosi múltiple: els axons de les neurones perden progressivament una substància anomenada mielina, fonamental a l'hora de traslladar els impulsos elèctrics. L'organisme perd mica en mica la capacitat d'enviar-los. Causa debilitat, espasmes musculars, problemes de coordinació i equilibri…

• Tumors: la varietat de tumors que poden afectar el sistema nerviós és àmplia. Alguns són astrocitomes, gliobastomes, meningiomes, gliomes…

• Epilèpsia: es tracta d'un trastorn en què alguns grups de neurones estan hipersensibilitzats, i s'activen a la mínima alteració causant símptomes com a pèrdua de consciència, descoordinació, debilitat i en cas de crisis molt severes, convulsions.

• Esclerosi lateral amiotròfica: en aquesta malaltia es produeix un deteriorament progressiu de les cèl·lules motores del sistema nerviós. Els músculs deixen de rebre impulsos amb el pas del temps, i acaben per atrofiar-se impedint el moviment i invalidant el qui el pateix. Amb l'avenç de la malaltia, pot acabar afectant músculs cardíacs i respiratoris, causant la mort.

• Infeccions: n'hi ha diverses, com el ViH o la sífilis, que no alteren la medul·la. La meningitis, per exemple, consisteix en la inflamació de les meninges, membranes que cobreixen l'encèfal i la medul·la, i la desencadenen bacteris i virus.

• Demències: són malalties que se solen localitzar al cervell i que es caracteritzen per una degradació i pèrdua progressiva de les neurones, provocant pèrdua d'habilitat cognitiva i motora. Alguns serien l'Alzheimer i el Parkinson.

• Anorèxia nerviosa: L'anorèxia nerviosa es caracteritza i manifesta essencialment per la pèrdua de pes a causa del desig irrefrenable de la persona d’estar prima, cada vegada més prima, i per aconseguir-ho segueix dietes estrictes, s’autoindueix els vòmits, fa una activitat física desmesurada, o abusa de laxants i diürètics o d'altres productes que (pretesament o suposadament) redueixen la gana o aprimen, sense ser conscient dels riscos que comporten aquestes pràctiques.

• Bulímia nerviosa: La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència d'episodis d'ingesta voraç: menjar una quantitat important d'aliments en un curt període de temps, generalment en secret i amb sentiments de pèrdua d'autocontrol davant d'aquests aliments, que acostumen a ser de contingut calòric alt.

• Síndrome de Guillain-Barré i malalties autoimmunitàries.

• Altres malalties serien les neuropaties i trastorns metabòlics, traumatismes, seccionaments, mononeuropaties o neuràlgies.

​

​

Tractament per a les patologies del sistema nerviós

​

Esclerosi múltiple: per ara, l'esclerosi no té un tractament que la guareixi i eradiqui, sent de caràcter preventiu i per aturar l'avenç de la malaltia, així com reduir la freqüència dels brots.

​

Tumors: hi ha cinc tractaments de tipus estàndard, com la vigilància activa, la cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia i la teràpia dirigida.

​

Epilèpsia: al principi, l'especialista tractarà l'epilèpsia amb medicaments, encara que si no funcionen amb les convulsions, es pot optar per la cirurgia. Hi ha teràpies com l'estimulació del nervi vague, l'estimulació cerebral o la dieta cetogènica.

​

Esclerosi lateral amiotròfica: l'ELA com a tal no té tractament i el tractament es dirigeix ​​especialment a alentir l'avenç de la malaltia a través de fisioteràpia.

​

Meningitis: la meningitis bacteriana es tracta amb antibiòtics intravenosos i corticosteroides, la viral se somiï curar per si sola amb repòs i ingesta de líquids.

​

Alzheimer: actualment no existeix un tractament que guareixi l'Alzheimer, però hi ha medicaments que poden controlar o endarrerir l'aparició dels símptomes en les primeres etapes de la malaltia.

​

Parkinson: hi ha diversos tractaments, que van des del tractament amb fàrmacs, cirurgies i teràpies no farmacològiques.

 

Especialista que tracta les patologies del sistema nerviós central

​

Els especialistes encarregats de diagnosticar i tractar les malalties del sistema nerviós són el Neuròleg i el Neurocirurgià. Tot i això, en el transcurs de les malalties, nombrosos especialistes poden col·laborar, com ara Psicòlegs a l'hora d'afrontar la malaltia, Oncòlegs o Metges Interns.