ELS BIOELEMENTS
La matèria viva presenta unes característiques i propietats diferents a les de la matèria inert. Aquestes característiques i propietats troben el seu origen en els àtoms que conformen la matèria viva. Els àtoms que componen la matèria viva s'anomenen bioelements. Dels 92 àtoms naturals, res més que 27 són bioelements. Aquests àtoms es separen en grups, atenent a la proporció en què es presenten en els éssers vius.
Els bioelements Primaris
Són els elements més abundants en els éssers vius. La major part de les molècules que componen els éssers vius tenen una base de carboni. Aquest element presenta una sèrie de propietats que fan que sigui l'idoni per formar aquestes molècules.
Aquestes propietats són les següents:
-
Forma enllaços covalents , que són estables i acumulen molta energia. Pot formar enllaços, fins amb quatre elements diferents , el que dóna variabilitat molecular.
-
Pot formar enllaços senzills, dobles o triples.
-
Es pot unir a altres carbonis , formant llargues cadenes.
-
Els compostos , sent estables , alhora , poden ser transformats per reaccions químiques.
-
El carboni unit a l'oxigen forma compostos gasosos.
Totes aquestes propietats deriven del seu petit radi atòmic i de la presència de 4 electrons en la seva última capa.
Bioelements Secundaris
Són elements que es troben en menor proporció en els éssers vius. Es presenten en forma iònica. El Calci pot trobar formant part dels ossos, petxines, closques, o com a element indispensable per a la contracció muscular o la formació del tub pol·línic.
El Sodi i el potassi són essencials per a la transmissió de l'impuls nerviós. Juntament amb el clor i el iode, contribueixen al manteniment de la quantitat d'aigua en els éssers vius. El Magnesi forma part de l'estructura de la molècula de la clorofil·la i el Ferro forma part de l'estructura de proteïna transportadores.
Oligoelements
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàl·liques importants (hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims), i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat. Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home (Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres).
En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència. Hom considera essencials el coure, el cobalt, el zinc, el manganès, el molibdè, el seleni, el crom i l’estany.